Càries dental

Tots sabem que la dentadura és una col·lecció de menuts òrgans encarregats d’efectuar la masticació, que associada amb la salivació són actes indispensables per a una completa digestió bucal (NO OBLIDEM QUE LA DIGESTIÓ COMENÇA A LA BOCA).

Una de les disfuncions més freqüents de la dentadura és la càries o lenta corrosió de les peces dentàries i principalment dels queixals.

No només és deplorable la càries perquè si no s’hi posa remei provoca la pèrdua de la peça, sinó que pel caràcter infecciós que sempre té la càries, arrisca a provocar la formació de flemons o petits abscessos que es transmuten fàcilment en focus sèptics que causen la infecció fins i tot d’òrgans distants.

La polpa o part central d’una peça dentària és de constitució anàloga a la de la medul·la òssia i està proveïda de vasos limfàtics i sanguinis que la reguen i nodreixen, i de nervis que li donen sensibilitat, està exposada a diversos trastorns funcionals i a l’atac de gèrmens morbosos quan es debiliten les seves energies fisiològiques.

La manca d’higiene, el descuit de la neteja de la dentadura i la brutícia que deixa en ella el règim carnívor donen com a resultat l’acumulació de desfets en forma de tosca, que actua com una espècie de brou de cultiu dels gèrmens determinants de la càries, a la que ajuda la acidesa del tosca que ataca l’esmalt.

A més, el tosca ajuda a provocar la inflamació de les genives (gingivitis) o com a mínim de la part de la geniva corresponent a la peça afectada, de la qual cosa se’n deriva el descalçament de la dent o del queixal.

La odontàlgia o mal de queixals, que és un dels més cruels que experimenta l’organisme, comporta la inflamació de la galta corresponent.

Des del punt de vista de la Medicina Natural, el tractament de les disfuncions de la dentadura ha de ser profilàctic i consisteix en no emprar-la en usos contranaturals, com fer-la servir per a tallar cordills com si fossin unes tisores o de trencanous o de ganivet, i en canvi tenir cura de que no quedin entre les dents residus de menjar que es podreixin i infectin la peça. La nutrició pròpia del règim vegetarià no deixa tants residus tòxics, com el règim carnívor. Ara bé, l’abús de confiteria i pastisseria és també causa d’afeccions dentaries.

La càries, és una afecció molt freqüent que hi ha poques persones que no l’hagin tingut, segons testimonien els odontòlegs els gabinets o consultoris dels quals es veuen diàriament concorreguts per gran nombre de pacients.

Per al major coneixement d’aquesta dolença cal dir que consisteix en la corrosió de la substància dentària per l’acció de gèrmens patògens que formen la brutícia, i també a causa de l’àcid làctic format per putrefacció de les restes d’aliments retinguts entre les peces dentaries.

La matèria corrosiva, ataca l’esmalt i deixa pas lliure als gèrmens patógens que ordinàriament es troben en gran nombre a la boca i arriben fins a la polpa del dent per a produir la corrosió del cos de la peça dentària ja sigui dent o queixal, en el que obren orificis a manera de cavernes.

El pitjor és, que moltes vegades, per desídia de la persona, els gèrmens morbosos arriben als óssos maxil·lars el periosti dels quals s’inflama ocasionant una periodontitis alvèol-dentària, amb la particularitat, de que la inflamació pot aparèixer després d’obturar o empastar el queixal cariat si es fa en males condicions.

Està molt divulgat l’error de que la càries dentària és cosa que només incumbeix a l’odontòleg. Lluny d’això, trobem que es tracta d’una disfunció que moltes vegades repercuteix, reflecteix, o és símptoma d’algun trastorn que, sense advertir-ho l’individu, està ocorrent en algun òrgan llunyà o proper a la dentadura. Sabem d’alguns casos en que el mal estat de la boca era el causant de greu lesió cardíaca; també s’ha comprovat que molts casos d’alopècia eren conseqüència del mal estat dental, de la mateixa manera que alguns accessos reumàtics han estat causats per defectes dentals. De moment tots aquests casos no s’atribuïen a la afecció dental pel fet de semblar impossible, però després s’ha comprovat i es comprova que varen tenir, han tingut i tenen nefasta influència en diversos òrgans del cos.

És aquesta una disfunció coneguda pels seus efectes tot i que no per les seves causes, des dels temps en que en l’antic Egipte que era una nació influent i poderosa en els anals de la història, i posteriorment varen tractar d’ella Hipòcrates, Galeno i Celso.

Avui se sap que la càries dentària és una disfunció microbiana, causada per fermentacions de matèries orgàniques retingudes en els intersticis de la cavitat bucal, és a dir que l’agent d’aquesta disfunció és un microbi; però es indispensable que aquest germen morbós trobi terreny apropiat per a mostrar la seva virulència, i així s’ha observat que segons la raça i el clima i l’alimentació és més o menys freqüent la càries dentària, que rares vegades es troba en els individus de raça negra i sembla també que els animals amb arcos peces dentaries anàlogues a les de l’home no experimenten mal de queixals ni càries. L’edat influeix també en la aparició de càries, que és més freqüent en la segona infància fins a la pubertat, mentre que disminueix la freqüència, fins als cinquanta anys, i rebrota alguns anys per a decréixer en la vellesa, tal vegada perquè ja gairebé està desdentada la persona.

Afavoreix l’aparició de càries dentària tot allò que per desequilibri nutricional debilita l’organisme, així s’explica que sigui més freqüent la càries de les dents en la pubertat i en la joventut, que és quan la gana no té fre i s’abusa dels dolços i menjars propensos a produir fermentacions. les disfuncions infeccioses també afavoreixen la càries dentària i les avitaminosis o disfuncions per carència, degut a que la persona no ingereix aliments vegetals crus. S’ha observat que els muntanyers escoceses, en el règim alimentari dels quals abunden les vitamines, per tenir més sal, gairebé no coneixen la càries dentària, mentre que és una disfunció freqüent en els escocesos del pla, el règim dels quals no és tan ric en vitamines.

La desnutrició de l’organisme i sobre tot l’escassesa o carència de vitamina D redueix la resistència de l’esmalt de les dents i dóna fàcil entrada a l’agent instrumental de la càries, que afecta majorment a els dents de l’arc superior i es localitza preferentment a les anfractuossitats o intersticis dentaris. En estat normal la saliva, neutralitza les fermentacions àcides; però quan una causa morbosa qualsevol redueix o acidifica la secreció salival, pot sobrevenir la càries més fàcilment. D’aquesta manera actuen també els fàrmacs àcids, els aliments ensucrats, i les menjars farinacis i tous, la fermentació dels quals produeix àcids làctic, butíric i acètic. els agents morbosos descalcifiquen el marfil de les dents amb les secrecions àcides, de manera que la càries evoluciona de l’exterior a l’interior, començant per l’esmalt i al després d’algun temps segueix la càries del marfil, prosseguint llavors ràpidament fins a ocasionar cavitats o forats semblants als d’un corc que molesten enormement a la persona, que ha d’anar a l’odontòleg quan el mal ha arribat ja a la seva major gravetat.

Com s’ha dit anteriorment, el tractament més eficaç és el profilàctic, és a dir, que eviti les càries, per a la qual cosa no hi ha millor recurs que la neteja diària de les dents després de cada menjar. És molt eficaç glopejar de camamilla, espígol, flors de violeta i plantatge, realitzant-los un cop per la nit i abans d’anar a dormir, i sobre tot adoptant un règim alimentari vegetarià en el que no faltin els sucs de fruites rics en vitamines i majorment els de taronja i llimona que són eficaços preventius de la càries dentària.

TENINT CURA DE LA SEVA BOCA SALVARÀ LES SEVES DENTS Dr. V.L. Ferràndiz. Edicions CEDEL, Viladrau (Girona) 1.979

En la formació de la càries, com hem vist en l’escrit anterior del Dr. V.L. Ferràndiz, és molt important la nutrició, la bona absorció i conseqüentment el nostre aparell digestiu. Juga un paper molt important la regularitat de les nostres deposicions, degut a que tot el temps que passen les femtes a l’interior del nostre tub digestiu, és un medi ideal per a les toxines que evidentment passen a la sang, i s’ha pogut observar que les nostres dents estan vascularitzades.

PER A PREVENIR les CÀRIES: Es aconsellable evitar els glúcids, sobre tot els refinats, la pastisseria industrial, les "gormanderies" i, a partir de les 6 de la tarda no menjar aliments dolços, ni xiclets ni caramels, malgrat a el embalatge d’aquests hi digui que no tenen sucre. Un ANTÍDOT molt eficaç es menjar i mastegar pastanaga crua, fins que es converteixi a la boca com aigua.

La pastanaga és una arrel que conté gran quantitat de vitamina C, a més d’altres substàncies minerals molt eficaces per a la conservació de les dents especialment, evitant la càries dental. Quan es mastega la pastanaga crua les dents fan una gimnàstica molt positiva, netegen l’esmalt, reforcen les genives i, al mateix temps proporcionen vitamina C a l’organisme.

També es una pràctica molt saludable per a les nostres dents i genives, fregar-los amb una fulla de Sàlvia cada matí i en dejú, d’aquesta manera, si durant la nit s’ha format saburra en i entre els dents, és eliminada fàcilment per la Sàlvia.

És molt eficaç, després de cada menjar esbandir-se la boca amb espígol i timó, a més de relaxar la cavitat bucal s’evita així la formació de bactèries nocives per a les nostres dents.

Si es volen evitar les càries, es recomanable, no usar dentifricis amb fluor, tot i que adverteixin que el fluor és bo per al nostre esmalt dental, això es cert, però el fluor que necessita el nostre organisme l’hem d’aportar en forma d’oligoelement, que trobem en determinades fruites i verdures crues.

Pot usar-se per al rentat de les dents i genives argila blanca (sense arena), mesclada amb aigua de menta i timó, amb un raspall tou.

QUAN APAREIXEN les CÀRIES?: Normalment abans hi ha una formació de fongs i bactèries en la zona interdental i per la part interna de la boca entre la geniva i la dent, que no veiem mirant-ho a simple vista en el mirall. És eficaç esbandir-se la boca amb extracte de timó abans i després dels menjars. En aquest moment es realitzarà el tractament descrit anteriorment com a preventiu, i s’imposa la necessitat d’un règim vegetarià, començant a substituir la carn animal pel peix blau, farines blanques, per farines integrals, i abans dels menjars mastegar fruita crua. Hem vist la importància de la pastanaga, però les pomes menjades a "mossegades" són també molt bones per a les nostres dents i genives.