El sucre |
|
|
SUCRE BLANC, LA DROGA SILENCIOSA El terme sucre deriva del sànscrit “Sakura”. Ja a Pèrsia l’any 600 dC., el sucre es considerava
una escassa i preuada droga miraculosa, un sedant que s’administrava amb
moltíssima prudència però aquest antic remei màgic, s’ha convertit en els
nostres dies en tot un verí. Potser abans d’abordar el tema del sucre
blanc calgui fer unes matisacions pel que fa als vocables que normalment
s’empren per a referir-se a aquest tipus d’ “aliment”. Allò que entenem per sucre
blanc és aquella matèria dolça i blanca en forma de petits cristalls que
s’empra per a endolcir diversos aliments. Altra cosa molt diferent és el nom
que rep un grup d’aliments que per la seva importància han d’estar presents
en la nostra alimentació diària en proporcions d’un 50 a un 60 %, es tracta
dels glúcids, que també reben els erronis noms d’hidrats de carboni o sucres. La millor representació d’aquests glúcids
són els cereals que en aquest cas rebrien el nom de glúcids de absorció lenta
en front a altres com el sucre que seria un glúcid d’absorció ràpida. Els glúcids
que hem de consumir han de ser els d’absorció lenta i els d’absorció ràpida
hem de deixar-los per a comptades ocasions. Per al nostre organisme no és el
mateix consumir sucre pur que consumir un aliment que el contingui de manera
natural, com per exemple la fruita. Caldria diferenciar també els conceptes
integral i refinat. Hem d’acabar amb
aquestes falses idees que tenen la gent de que aquells que mengen aliments
integrals; estan a règim, o són restrenyits o són éssers rars que es fan
anomenar macrobiòtics. Aquelles persones que mengen
aliments integrals són normals, els estranys i antinaturals són aquells que
mengen aliments refinats, ¿quina és la diferència?, doncs que els aliments
naturals integrals venen acompanyats per tota una sèrie de minerals, oligoelements,
vitamines, fibres i altres substàncies que ajuden al cos a metal·litzar-los. El sucre, l’arròs i les farines
blanques refinades són antinaturals perquè han perdut part o la totalitat
d’aquests coadjuvants i nutrients. La indústria afegeix químicament
part d’aquests elements perduts fent-nos creure que és mateix, Processament
químic:
El sucre blanc o sacarosa és un producte químic pur,
format per molècules de sacarosa ( glucosa + fructosa ). S’obté extraient primer el suc de la canya de sucre o de
la remolatxa i refusant la part sòlida i la fibra. Llavors el suc es filtra,
purifica, concentra i redueix fent-lo bullir fins a que el xarop
cristal·litza. En las diverses etapes d’aquest procés de refinació industrial
s’empren, com a agents purificadors, substàncies com el diòxid de sofre,
substàncies a base de cal, diòxid de carboni, ossos de bou carbonitzats i
bicarbonat de calci. Desprès d’aquest procés queda una substància
concentrada, pura, aïllada i separada de: els minerals, oligoelements, les
vitamines, la fibra, les proteïnes i l’aigua. El contingut en sucre de la remolatxa és d’un 15 %, de
manera que per a fer una comparació, hauríem de menjar més d’un quilo i mig
de remolatxes per a igualar al sucre consumit en 250 grams de xocolata ( la
major part del qual és sucre).
Atenent a la classificació Yin/Yang dels
aliments, el sucre estaria a l’extrem Yin, en l’extrem dels aliments
expansius, es a dir, aliments refredadors perquè dispersen la calor, aliments
que expandeixen els teixits tornant-los més laxes i dèbils i que redueixen la
facilitat per a la contracció muscular. Però atenent a les Lleis Universals
aquests aliments expansius, si són extrems, com el sucre i si es consumeixen
en gran quantitat podrien també produir els efectes contraris, és a dir, la
contracció, la rigidesa, la duresa, la pèrdua de l’elasticitat. Tot això
provoca una alteració de la energia corporal i afecta preferentment als nostres òrgans buits com
són l’estómac, l’intestí gruixut, etc.
Aquest caràcter expansiu també afavoreix que després de la seva
ingestió excessiva ens sentim
dispersos, deprimits i sense energies. Des d’un punt de vista
espiritual, una mica de sucre ens reforça la consciència de l’ego i
desenvolupa la personalitat però l’excés de sucre ens farà massa
individualistes. La societat occidental, major consumidora de sucre és una
societat individualista, aquest excés de sucre farà també que el golafre
sigui un “somnàmbul” i visqui “en l’aire” i de manera inconscient. Una altra característica del
sucre es que es tracta d’un element acidificant de l’organisme, és a dir, que
després de la seva digestió i metabolització deixa residus àcids ( aigua +
àcid carbònic ) degut a l’absència de sals minerals en la seva composició.
Aquests residus àcids exigeixen a l’organisme una neutralització que es durà
a terme a costa de les nostres reserves minerals dels ossos. Trobant-nos en aquest terreny àcid
notarem entre altres símptomes, manca crònica d’energies, sensació de fatiga,
estarem més predisposats a refredats i a infeccions en general, a tenir
malalties com osteoporosi, caries, pell seca i esquerdada, rampes i espasmes
musculars, insomni, major propensió al dolor, etc. Aquells àcids que no
puguin ser neutralitzats també produiran irritacions. El consum diari de sucres refinats contribueix a tot
aquest estat d’acidificació. A més d’ingerir-lo afegint sucre a la llet,
formant un veritable còctel mortal, ja és present en molts dels aliments que
la nostra societat occidental consumeix ( galetes, refrescos, menjars
envasats, pans de motlle, pastels, pastisseria, embotits, conserves,
xocolata, cereals per a
l’esmorzar, iogurts, salses, sucs,
etc.). Això fa que molta gent consumeixin quantitats excessives de sucre
sense ser-ne conscients i amb total desconeixement dels seus perills. Passem a detallar
alguns dels problemes del sucre blanc: Desmineralització: El nostre cos esta dissenyat per a
alimentar-se de la manera en que la Naturalesa li proporciona l’aliment, és a
dir, natural i complet. Quan mengem una part aïllada d’un tot el nostre
organisme posa en marxa tota una sèrie de mecanismes compensatoris i d’ajust
per a mantenir el equilibri homeostàtic que nosaltres hem trencat. En el cas
del sucre refinat haurà d’extraure d’unes altres fonts els elements nutritius
que li falten. Aquestes fonts poden ser els altres aliments presents en la mateixa
ingesta o be els propis teixits del cos. Per aquesta raó, quan mengem sucre
blanc o farina blanca perdem vitamines del grup B, calci, fòsfor, ferro i
altres elements nutritius que surten directament de les nostres reserves.
Aquest és l’altre, i pot ser més important, motiu de les càries dentals, no
són només les bactèries les que ataquen a les dents, llocs d’emmagatzematge
de calci, es debiliten al haver-les-hi tret el calci des de dins, i queden
per tant més sensibles al atac de las bactèries. Mai l’addició de fluor i
d’altres productes sintètics al aigua de beguda podrà igualar a la supressió
del sucre i altres aliments refinats de la dieta. Després de la ingestió d’una
quantitat considerable de sucre, es produeix un augment en l’excreció
urinària de calci. El calci surt de els óssos per a neutralitzar els àcids
generats en la metabolització del sucre. Els óssos es van debilitant i ens
condueixen a la tan temuda osteoporosi. La solució no és beure més llet i
prendre més calci, sinó una, una bona alimentació des de joves. Les mateixes
càries que produeixen les gormanderies a les dents les van produint en els
óssos, només que no les veiem, però les sentirem. Aquest efecte “xuclador” del sucre
és també el que explica aquest desig de rosegar que produeix; com la gana és
dels elements que falten (fibra, vitamines, minerals, oligoelements,
proteïna, aigua) pot ser causa de les grans afartades que fa el golafre al
tractar de satisfer-la. Referent a això observem que el consum de sucre blanc
ens du al consum de proteïna animal i viceversa ja que ambdós, essent
elements extrems, es complementen i compensen. El que ocorre generalment és
que el consum de sucre és superior en quantitat al necessari per a compensar
el consum de proteïna animal. D’aquesta manera podríem imaginar a una persona
agafada per ambdós braços a la qual li estan donant tibades per un costat i
per l’altre sense poder sortir d’aquest cercle viciós, o dit d’una altra
manera, la energia extrema que ens aporten els aliments extrems fa que nostra
pròpia energia fluctuï d’una manera intensa en nostre organisme. En una dieta vegetariana, el consum
de sucre originarà encarà més una carència relativa de nutrients, per tant,
els vegetarians que consumeixen sucre emmalaltiran amb més rapidesa que els
que mengen carn i fan el mateix. Hi ha persones que no sent vegetarians
consumeixen poca proteïna animal i grans quantitats de dolços de manera que
també tindran en major mesura els problemes derivats del sucre. Augmenta
el risc d’infeccions:
Una dieta rica en sucres afavoreix la
infecció per part dels llevats ( per exemple Candida albicans), fongs,
bactèries i paràsits. Alguns estudis assenyalen que la resposta dels nostres
glòbuls blancs disminueix en presència de sucre. La simple supressió del
sucre refinat permet sovint acabar amb les infeccions reincidents o
cròniques. En el número de juliol de 1984 de
la Journal of Reproductive Medicine aparegué l’informe d’un estudi
realitzat amb 100 dones. A l’estudi se va comprovar que el consum de sucre,
productes làctics i edulcorants artificials mostrava una relació positiva amb
els casos de candidiasi vulvovaginal: després de seguir una dieta estricta
desproveïda d’aquests productes, més del 90 % de las dones afectades es van
veure lliures, durant més d’un any, d’aquesta infecció per fongs.
Probablement el principal inconvenient del sucre és que al elevar el nivell
d’insulina, inhibeix l’alliberació de les hormones del creixement, situació
que a la vegada deprimeix el sistema immunitari. Afavoreix
les malalties càrdiovasculars:
Al menjar sucre o productes que el
continguin estem ingerint gran quantitat de glúcids en molt petit volum, es
dir, l’estem prenent molt concentrat i això comporta un excés de calories que
hauran de ser emmagatzemades en forma de greix corporal. A més d’augmentar de
pes pel consum excessiu de dolços, altres elements nocius com el colesterol i
els triglicèrids augmentaran i anirem sumant paperetes per a ser un més dels
milers de persones amb malalties càrdiovasculars en la nostra societat. Desequilibri la
glucèmia i repercussions psicofísiques: El sucre en sang o “glucèmia” ha de mantenir-se en
uns nivells estables al llarg del dia augmentant lleugerament després de la
ingestió de menjar. El sucre blanc és absorbit molt ràpidament per l’intestí
prim causant una ràpida i intensa elevació del sucre en sang (hiperglucèmia), aquesta elevació del
sucre en sang ens condueix a un estat de excitació física i psíquica. Al
igual que l’oscil·lació d’un pèndul, quan més es va cap a un costat, més es
torna cap a l’altre, així s’explica que després de la hiperglucèmia
sobrevingui una hipoglucèmia ( disminució del sucre en sang) i amb ella
depressió mental, i cansament físic.
Això ho observem en aquelles persones que esmorzen a base de sucre i
refinats, bruscament eleven la seva glucèmia i se senten molt bé però a mig
matí o migdia comencen les fatigues i defalliments i pensen que ha arribat
l’hora d’esmorzar però el que no saben és que a la reacció d’hiperglucèmia prové
d’una altra reacció d’hipoglucèmia i per això es senten així, llavors tornen
a prendre’s el cafè amb sucre i un dolç i es tornen a recuperar a base d’una
altra hiperglucèmia amb la conseqüent hipoglucèmia que els agafarà ja a
l’hora de menjar, i així tots els dies, i setmanes i anys...fins que el seu
pàncreas diu, prou i desemboquen en una diabetis per estrès del propi òrgan,
crònicament van degenerant els seus mecanismes reguladors del metabolisme i
esgotant el sistema nerviós, la qual cosa condueix al cansament, la
irritabilitat, l’agressivitat i el debilitament general. Si en lloc d’això
fessin un esmorzar a base d’elements que no elevin la glucèmia tan ràpidament
no sofririen aquest vuit a mig matí a part d’estar prevenint malalties
futures. Altres: El consum mantingut de sucre blanc
està implicat en un munt de problemes a part dels ja esmentats com:
hiperinsulinisme, diabetis, obesitat, indigestió, miopia, dermatitis
seborreica, gota, manca de concentració, depressió, ansietat, trastorns psicològics,
bogeria, i fins i tot comportaments delictius violents, de fet, alguns
programes de canvi de dieta i
eliminació del sucre establerts per a delinqüents presos han aconseguit
notable èxit en la prevenció de la reincidència delictiva, això es degut a
que, l’alimentació a base de menjars ràpids, begudes i menjars ensucrades i
desmineralizades amb les que sobreviuen els marginats de nostra societat els
fa inestables i incompetents, disminueix la seva capacitat d’aprendre,
progressar i créixer. El consum de sucre també està relacionat amb certes
malformacions com el estretament genètic de les estructures pèlviques i
mandibulars, malformacions i superposicions de les dents. Els nens i el
sucre: Als nens els agrada el sucre, potser perquè el seu
moment evolutiu els demana aquest tipus d’energia expansiva, de creixement,
evidentment és una energia extrema i com a tal ha de ser moderada però
condemnar a un nen a que no provi un dolç o un caramel és una posició extrema
i com a tal no és vàlida, però sí ho és el fet de dosificar els caramels i
els dolços i guardar-los per a ocasions especials, explicar als nens el
perquè de les coses és millor que dir-los no simplement o dir-los
frases fetes del tipus “si menges caramels se’t cauran les dents”, primer
perquè dit així és fals i segon perquè està més que comprovat que no faran
cas, per tant és millor explicar les coses que per poc que entenguin, ja se
n’aniran donant compte, una altra cosa és buscar les causes per les que
aquest nen és golafre i corregir-les. Molts nens esmorzen a base de sucre i dolços o
cereals amb sucre i al col·legi s’enduen un suc amb sucre i unes galetes o un dolç amb sucre,
això no és correcte, i seria el primer a corregir, més que estar preocupats
per si el nen s’ha menjat un caramel o dos. Cada cop
trobem més nens que hiperactius, amb manca de concentració mental que
comporta un baix rendiment escolar, que passen d’aquesta hiperactivitat
exagerada a la malenconia, amb un alt índex de càries dentals i amb major
propensió a les infeccions, tot això derivat, en part, d’una alimentació
desequilibrada. La
hipoglucèmia juvenil pot ser el preàmbul de la delinqüència, les drogues,
l’alcohol i les depressions de l’adult. Els nens que durant anys abusen del
sucre tenen major risc de tenir diabetis, càncer o malalties coronaries a
l’edat adulta.
Fixem-nos millor quin tipus d’aliments estem donant a nostres fills i
quines repercussions tenen i tindran en la seva vida, quan siguin adults els
ho agrairan. ¿Com substituir el
sucre? El sucre no té substitut per tant
no cal buscar molt, el que si que cal fer és lliurar-se de la seva
dependència, si calmem la gana amb sucre o amb un dolç entrarem en un cercle
viciós i cada cop serà major la quantitat de sucre que necessitarem per a
reposar-nos per tant aquelles persones que es diuen hipoglucèmiques han
d’abandonar aquesta practica i centrar-se més en fer una dieta equilibrada. Quan es decideix abandonar
aliments com la llet o el sucre l’organisme entra en el que podríem anomenar
una “crisi de depuració” que anirà en funció del grau de saturació que es
tingui d’aquesta substància. Per al cas del sucre podrem sentir durant alguns dies diversos símptomes com:
fatiga, irritabilitat, depressió, falta de forces, apatia, taquicàrdies i
palpitacions, insomni, malestar general, mal de cap, grans desigs de sucre,
etc. Davant aquests símptomes podem moderar-los amb remeis naturals i amb la
dieta, mai tallar-los perquè sinó tallarem també els mecanismes de
reajustament que s’han posat en marxa. Podem menjar alguna fruita en compota
o bé madura, augmentar la quantitat de cereals integrals en la dieta, donar
passeigs, fer exercicis respiratoris, beure aigua, dormir el suficient. No
hem de buscar el substitut del sucre en mel, sucre integral, etc., perquè no
estarem fent res. Passat un temps, quan ens haguem estabilitzat i desitgem
endolcir algun aliment o beguda utilitzarem una petita quantitat de gelea de
remolatxa o alguna mel o melassa de bona qualitat, evitant el sucre blanc i
la fructosa. El sucre com droga: Els innumerables efectes tòxics produïts pels agents
químics com additius, pesticides i altres contaminats podrien arribar a ser
poc comparables als produïts pel sucre blanc degut a la quantitat que se’n
consumeix. Com moltes altres toxicitats aquesta no seria aguda sinó crònica i
en el temps. El sucre és físicament addictiu.
William Dufty escriu en el seu llibre “Sugar blues” que la diferència
entre la addicció al sucre i a la addicció als narcòtics és en gran part una
diferència de graus. Dos
reacciones del “consumidor” de sucre el classifiquen entre les substàncies
addictives: a).- Prendre una quantitat petita (un
caramel, un tros de pastís) genera el desig de més sucre; algunes persones no
poden parar una cop que comencen, i b).-
Abstenir-se totalment de sucre produeix “mono”, un síndrome de abstinència
que pot durar de tres dies a tres setmanes amb terribles desigs, cansament,
depressió, lassitud, freqüents canvis
d’humor, possibles mals de cap. Endolcidors:
La varietat de endolcidors és
àmplia. Com hem vist, aquest grup d’aliments han de ser usats amb precaució i
n’hi ha alguns que els hem d’evitar a consciència com són els endolcidors
químics tipus sacarina, aspartam, etc. Tots ells són additius innecessaris i
de possibles efectes perjudicials i cancerígens en el nostre organisme. A
part de l’endolcidor clàssic, n’existeixen altres detallats breument a
continuació: Les
melasses: són productes residuals de la cristal·lització del sucre, molt
riques en minerals, però també en substàncies químiques procedents de
l’obtenció del sucre. No són recomanables si no són naturals. El
sucre morè: que no és sucre
integral, es el sucre que no s’ha netejat a fons i queda barrejat amb las
melasses. No és tan refinat com el sucre blanc i presenta els
inconvenients de las melasses (ver apartat anterior). No és recomanable. El
sucre morenitzat: es tractaria de sucre blanc al que li fiquen algun
colorant que l’enfosqueix. Evidentment això és un engany. Sucre
integral de canya: és el jugo de canya evaporat per calentament de manera
que conserva els minerals, oligoelements i vitamines de la canya de sucre i
el podem considerar integral. Aquesta hauria de ser la nostra millor elecció.
El podem trobar i en establiments especialitzats al igual que la gelea de
remolatxa. Fructosa:
és l’anomenat “sucre de la fruita” però no sol exportar-se d’elles sinó
del sucre blanc per un procés enzimàtic o químic molt més barat. Sigui quina sigui la seva procedència es
tracta d’un producte químic refinat sense minerals, vitamines ni fibra.
L’única diferència respecte a la sacarosa (glucosa + fructosa) és que no
eleva tan bruscament la glucèmia en sang (degut a l’absència de glucosa) i
això la fa més tolerable per als diabètics però no ens deixem enganyar per la
publicitat, la fructosa és igual de perjudicial que el sucre blanc i fins i
tot s’afegeixen altres problemes com la seva major acció inductora de
triglicèrids i a més, la fructosa es transforma en glucosa a expenses d’un
treball hepàtic. Glucosa
o dextrosa: és un producte químic
gairebé pur ( no cristal·litzat), obtingut a partir del midó (de la patata)
per un procés químic. S’empra com additiu en gormanderies i altres productes.
No és recomanable. Xarop
de blat de moro o isoglucosa: és
un producte similar a l’anterior obtingut del blat de moro (possiblement
transgènic). No és recomanable. Xarop
o sirope d’arç: és la sàvia de
l’arç a la que se li treu l’aigua. Juntament a la mel de palma i al xarop o sirope de poma serien alternatives
a tenir en compte. Mel:
seria també una bona alternativa,
sempre que la seva quantitat sigui moderada i la seva preparació hagi estat
artesanal i de manera natural i no mitjançant productes químics i abelles
estressades com les gallines o les vaques. Melasses
de cereals: s’obtenen de manera natural a partir del gra cuit (arròs o ordí)
i són també una bona alternativa sempre que la seva preparació segui la
correcta. Serà l’endolcidor més adequat per a nens i ancians. La
stevia: es un potent edulcorant natural procedent d’una planta d’Amèrica
del Sud. Seria l’alternativa als edulcorants químics. Els
poliols: son sucres produïts
industrialment i emprats en els xiclets degut a que deixen un sabor
refrescant a la boca. També han de ser evitats. Finalment cal dir que no tenim
perquè eliminar completament el sucre de nostra dieta però si substituir-lo
per veritable sucre morè sempre que puguem i prendre’l en una quantitat molt
petita, gairebé imperceptible i barrejat amb algun aliment, això es, realment tasca difícil i qui es proposa
eliminar completament el sucre de la seva dieta en aquesta societat escull un
camino molt difícil i ineficaç per si sol, és millor, saber que mengem, com
ho mengem, quan ho mengem i en quina quantitat ho mengem, això pot ser
aplicat tant al sucre com a molts altres pseudoaliments que es colen en les
nostres despeses. Faci la prova,
observis tal i com es ara, tant física com mentalment i anoti-ho si vol, després deixi de consumir
sucre i productes ensucrats uns quants meses i llavors torni a observar-se i
anoti tot allò que ha canviat, veurà que ja no necessita el sucre per a res.
Daniel Trujillo
Bibliografia: “El poder curatiu de els aliments”, A.
Colbi “L’equilibri a través de l’alimentació”, Olga Cuevas “El mètode
Kousmine”, Catherine Kousmine i cols. |
|