La Llet, aliment a suprimir

 

 

 

Beguda de soja

Beguda d’arròs

Beguda de civada

Begudes d’amentlles i avellanes

 

Els efectes negatius de la llet

   Des de la dietètica naturista es proposa eliminar el consum de llet de vaca, reduir el consum de làctics i alternar en la nostra dieta les diferents begudes vegetals i substituts làctics segons les nostres necessitats. La principal motivació d’això és sovint la intolerància que produeix la lactosa a partir de certa edat. Segons estudis realitzats als EEUU per l’Escola de medicina de Johns Hopkins, la lactasa, enzim que degrada (digereix) la llet, perd la seva activitat a l’intestí prim entre l’edat d’un any i mig i quatre anys podent ser aquesta intolerància la causa d’al·lèrgia, problemes cutanis, digestius, immunitaris, etc.

  Però a més a més, els làctics són una mala font de calci per l’organisme humà.

  El doctor americà William Ellis, afirma que després de realitzar més de 25000 anàlisis de sang, va trobar que els nivells més baixos de calci corresponien a persones amb el costum de prendre tres, quatre o cinc gots de llet al dia.

  Un extens estudi epidemiològic realitzat a la Xina Popular i Taiwan sobre varis centenars de factors alimentaris, psicològics i socials, demostren, entre altres coses, el paper desmineralitzant de la llet animal en l’adult humà. Quan els xinesos (no consumidors de làctics) introdueixen la llet en les seves dietes, es produeix un augment de l’osteoporosi. Aquest fet sembla paradoxal, donat que els xinesos que beuen  llet consumeixen quatre vegades més calci que els xinesos que no la ingereixen.

 Aquests resultats no ens haurien de sorprendre, ja que és ben conegut que l’osteoporosi és una disfunció dels països occidentalitzats, que són precisament forts consumidors de productes làctics (que suposadament prevenen la degeneració òssia per l’aportació de calci).

  Segons l’equip de Hsiu i Funk (Universitats de Taipei i Los Ángeles), l’osteoporosi augmenta de forma espectacular en aquelles persones que sense haver pres mai llet animal, comencen a prendre-la. Aquesta pèrdua de calci pot ser deguda a l’acidesa transitòria produïda per l’excés de proteïnes dels làctics.

    Diverses experiències pròpies i d’altres professionals dedicats a la medicina natural, apunten que la incidència de malalties asmàtiques en grans bevedors de llet i consumidors de làctics és més elevada. Aquestes experiències han demostrat que al suprimir completament els làctics, han disminuït ràpidament el consum de cortisones i en la majoria de casos s’ha aconseguit deixar de prendre donat que els atacs asmàtics han anat desapareixent.

 A més, el calci és generalment millor assimilat i utilitzat pel cos quan és ingerit en una relació aproximada 2:1 respecte al fòsfor, i els làctics tenen continguts relativament alts de fòsfor en relació al calci.
  D’altra banda, cal tenir en compte que
un excés de calci es pot acumular als ronyons produint càlculs o al sistema cardiovascular produint ateromes.

  Si realment ens preocupa tenir un aportació òptima de calci en la nostra dieta, el que hauríem de fer és prestar més atenció als productes que alteren el metabolisme del calci en lloc de prendre més làctics.

Tornar a l’inici

Falses creences sobre la llet

  En realitat, podem alimentar-nos perfectament, sense tenir carències de cap tipus, prescindint dels làctics.

  Sovint ens trobem però, amb la “necessitat” de substituir els làctics per altres aliments. Aquesta suposada necessitat respon principalment a tres raons:

v     la creença que té un alt valor nutritiu,

v     la preocupació pel calci,

v     i l’aferrament psicològic de l’alletament de la mare.

  Efectivament la llet animal aporta molts nutrients (més aviat en excés), però aquests no son adequats per a l’alimentació humana, és clar que no són les mateixes les necessitats d’un nadó humà i les d’un vedell, per exemple. Ara bé, la millor llet que pot rebre un infant humà és la de la mare (mentre s’és lactant).

  Pel que fa al calci, ens hauríem de preocupar més de les pèrdues que del subministrament i incloure en la dieta una bona quantitat de verdures (col-i-flor, bròquil), cereals (civada, ordi, blat), llavors (sèsam), fruits secs (ametlles, avellanes), etc.

Els “substituts” de la llet

  Per aquelles persones que tenen la necessitat de seguir prenent un líquid blanc de sabor dolç suau, hi ha al mercat una àmplia varietat de “llets” vegetals. Podem obtenir saboroses i nutritives "llets" d’arròs, civada, ametlles, avellanes, sèsam i soja entre altres. Les venen preparades, però també es poden fer a casa. De les dues maneres caldrà que ens assegurem que la matèria primera sigui d’origen biològic i sigui el més integral possible.

  A més a més aquests sucs de vegetals es poden utilitzar a la cuina com a condiment per a elaborar els plats que normalment acostumàvem a fer amb llet.

 Un altre motiu per suprimir la llet animal és que actualment aquesta es troba plena d’antibiòtics, hormones i altres substàncies químiques afegides a l’aliment de l’animal (generalment vaques).

  Una altra motivació molt habitual per prendre begudes vegetals i no llet animal, és la major facilitat de digestió de les primeres.

  La major part de persones que passen de la llet de vaca a la vegetal manifesten estar encantats ja que observen com es desinflen i com les seves digestions ja no són tan lentes.

  Els casos d’estrenyiment, diarrea, colon irritable i al·lèrgies són alguns dels que més es beneficien d’aquest canvi.

  Una bona opció és barrejar aquestes begudes vegetals amb flocs de civada, de blat o qualsevol altre cereal a l’esmorzar. Per a aquelles persones que senten la necessitat de prendre el cafè amb llet (combinació molt desaconsellable), hi ha l’opció de prendre alguna de les begudes vegetals esmentades amb xicoira (Cichorium intybus) (planta medicinal que podem trobar torrada com a substitut del cafè). També són bones alternatives les cremes vegetals en substitució de la crema de llet en receptes que la requereixin, per exemple en l’elaboració de postres.

 

Tornar a l’inici

Tipus de llets vegetals

Les llets vegetals estan de moda i amb raó. Les nostres feines són cada cop més sedentàries i necessitem aliments que a demés d’aportar-nos nutrients ens facin sentir millor. La sensació de no estar inflats o embotits seran uns dels primers beneficis.

A continuació, apareixen en detall quines propietats té cadascuna i quina ens convé més.

Beguda de soja

La soja és una llegum especialment rica en proteïnes, per a ser exactes conté el perfil complet dels vuit aminoàcids essencials. Entre els diferents productes elaborats a base de soja trobem la seva llet , anomenada així perquè es pot cuallar i fer el tofu ("formatge") o iogurt de soja. És la beguda vegetal amb major contingut en proteïnes, menys grassa i per tant més baixa en calories. És rica en lecitina, substància que nodreix als nervis i ajuda a disminuir el colesterol en sang.

 La seva única desavantatge és la menor proporció de calci, la qual podem compensar consumint sèsam, vegetals de fulla verda i làctics fermentats com el iogurt o el kèfir.

Beguda d’arròs

Te la característica de ser refrescant i molt digestiva, ideal per a persones de digestions lentes o estómac delicat. Aporta magnesi i àcids grassos poliinsaturats que mantenen neta la circulació sanguínia de dipòsits grassos, és hipotensora, antidiarrèica i depurativa ajudant a reduir els nivells d’àcid úric en sang.

La beguda és la més recomanable per a persones al·lèrgiques. En la seva elaboració només s’utilitza oli de càrtam (Carthamus tinctorius) para donar-li un sabor semblant a la llet de vaca i una mica de sal marina com a conservant natural amb la qual cosa un cop oberta ha de guardar-se a la nevera i consumir-se entre 5 i 7 dies. És la beguda vegetal més recomanable durant els mesos d’estiu.

Beguda de civada

La civada és un cereal de grans propietats nutritives d’entre les que destaca els seus àcids grassos essencials i el seu alt contingut en Vit. B1 (tiamina), ferro, manganès i oligoelements. És de delicat sabor i textura cremosa així que es sol utilitzar també per a espessir cremes, salses i fins i tot fer maionesa, substituint l’ou per la llet de civada. És la beguda vegetal més indicada per a persones estressades, que pateixen insomni i alteracions digestives d’origen nerviós, ajuda a asserenar-se gràcies l’aportació de vitamines del complexe B i combat eficaçment la retenció de líquids.

També és recomanable per a qui practica esports, excursionisme i persones de la tercera edat.

 Quan s’utiliza com a llet cal agitar bé el cartó i a vegades diluir-la amb un mica d’aigua per a fer-la més líquida.

Begudes d’amentlles i avellanes

Poden trobar-se tant en pasta(per a diluir en aigua calenta) com en tretabrik ja preparades per a consumir. Aquestes dues begudes al procedir de fruits oleaginosos són molt més energètiques, aportant més calories i sucres de ràpida absorció.

 D’altra banda, aquestes begudes són excel·lents fonts de minerals com calci, fòsfor i potassi, així com vitamina A i àcid pantotènic (vitamina B5). És important evitar les que estan ensucrades i preferir aquelles sense edulcorar. Són las begudes vegetals especialment indicades per a nens, adolescents, convalescents i mares lactants.

Tornar a l’inici