Què és la Medicina Biològica?
Passat, present i futur de la Medicina Biològica
Professionals de la Medicina Biològica
La Medicina Biològica és aquella part de la
Medicina que es basa en la potenciació del sistema immunològic de l’organisme.
La seva fita és aconseguir la salut integral de les persones. Per assolir
aquesta finalitat cal mantenir a l’organisme en unes constants vitals altes i
amb el sistema defensiu en ple funcionament. Això és així, perquè aquest
tipus de Medicina es sustenta en la idea que és el propi organisme el que té la
capacitat de curar, és el que té el poder de guariment. Així doncs, la tasca de
la Medicina serà la d’aconsellar aquells mètodes, tècniques o teràpies que
basant-se en principis biològics, ajudin a l’organisme a assolir i mantenir un
nivell defensiu i immunològic òptim. La Medicina Biològica es basa doncs en la
capacitat que té el propi organisme per a l’autocuració. I les seves teràpies
van encaminades a aconseguir que es desencadenin aquests mecanismes
d’autocuració, és per aquest motiu que es centra molt en l’estudi del sistema
nerviós.
El seu treball va dirigit a la recuperació,
revitalització i/o repotencialització de l’aparell immunològic que com és ben
sabut, en la persona malalta es troba deprimit. Molts dels problemes que per a
la Medicina Tradicional són insolubles, troben magnífiques solucions en
la Medicina Biològica per a la qual gairebé no existeixen fronteres.
La Medicina
Biològica entén a la persona d’una manera Holística, tant en la seva salut com
en la seva malaltia amb un sentit de la totalitat psíquica i física integrada ,
en el medi ambient i amb la individualitat de cada ésser. Així doncs, les
"parts" (símptomes parcials d’una disfunció), no tenen cap significat
si no valorem el "tot" (unitat psíco-física). D’aquesta manera
comprendrem millor el seu significat, i coneixerem millor la realitat de
l’home.
Per a la
Medicina Biològica (així com també per a la Medicina Natural), tots els
símptomes que es manifesten, són el mitjà d’expressió (el llenguatge) de la
malaltia que entra en diàleg amb la naturalesa (bio). Aquests símptomes, ens
ajudaran a trobar el camí cap a la reparació i reconstrucció de l’organisme.
Aquesta
medicina empra tot tipus de mitjans per a fer "reaccionar" a
l’organisme i no produir només una "supressió" dels símptomes. Amb la
supressió dels símptomes la malaltia o disfunció es queda muda però segueix
existint, seguint el seu curs, complicació o mutació. La medicina Biològica
provoca una reacció o estimulació de la "informació" que tindrà com a
resultat una resposta orgànica per a entrar en el seu propi ajustament de
causa. Així, la millora s’anirà produint progressivament, però ordenant els
seus mecanismes fisio-biològics i com a conseqüència s’aniran aliviant els seus
signes de desequilibri (símptomes). Lògicament aquí hi haurà en joc la
capacitat reactiva de cada persona i dependrà de l’edat, la història,
l’herència. Això es tradueix en el fet que al món no hi ha dos éssers idèntics
en la seva forma de reaccionar.
Es basa, en
l’experiència o experimentació observacional, de les conductes reaccionals,
acumulades a l’ésser viu,
és a dir en “l’evidència"; demostrable pel
mètode científic quan tingui els recursos suficients que puguin fer "comprendre" la unitat i
l’individualitat de l’ésser humà i no com quelcom simplement reproduïble "in
vitro", "estandarizat", "fragmentat" o en experimentació
animal per a treure conclusions que s’apliquin a l’home.
La medicina
biològica, té molta cura en respectar aquestes lleis de curació, per afavorir
que l’ésser viu encara sigui més adaptable. D’aquesta manera, un desequilibri o
malaltia, serà superada de forma que esdevindrà més reforçat i preparat per a
una altra contingència, sense la producció de cap efecte secundari. Això
s’observarà més especialment quan més aviat tractem a l’ésser humà, d’aquí la
gran utilitat que té en pediatria.
La Medicina Biològica
no és però, una "alternativa" a la medicina "convencional"
o "al·lopàtica" sinó que és "complementària", en tant que
pot potenciar els mecanismes de defensa, i quan sigui imprescindible utilitzar
algun fàrmac convencional, s’emprarà d’una forma més crítica i sense tants
efectes indesitjats. De totes maneres, comprovarem com a la pràctica, quan més
s’utilitzi la Medicina Biològica , menys necessitat tindrem d’accedir a la
"convencional".
Homotoxicologia
Homeopatia.
Teràpia neural.
Teràpia zonal.
Messoteràpia.
Teràpia Ortomolecular
Per a la Medicina Biològica la prevenció és bàsica, i aquesta representa el manteniment del sistema immunològic fort. La clau de la prevenció és doncs aconseguir que les defenses del propi organisme estiguin a punt en tot moment i que els agents nocius no agafin per sorpresa a l’organisme.
Passat: L’inici és tant antic com la humanitat, ja que la pròpia
vida és un seguit d’esdeveniments físics i químics encaminats a la supervivència i a la procreació, d’aquí que per
mantenir-nos vius, en els nostres gens desenvolupa la capacitat d’autocuració i
el sistema immunològic. Ha existit sempre, però com a tal no s’esmenta fins
l’aparició de les teràpies que
engloba.
Present: En l’actualitat, la Medicina Biològica és
majoritàriament aquella Medicina que es basa en potenciar la prevenció, el
poder immunològic i l’autocuració.
Futur: El desenvolupament de la Medicina Biològica tendeix a
encaminar-se a treballar conjuntament amb la Medicina Natural. Amb això, tal vegada
aconseguirem que la Medicina torni a ser una, natural i biològica.
Aquelles persones que practiquen la medicina Biològica, són professionals amb una forta base de coneixements anatòmics i fisiològics, àmpliament formats els recursos defensius del propi cos (sistema immunològic), fermament convençuts de la capacitat d’autocuració de l’ésser humà i plenament dedicats a ajudar a les persones a aconseguir la seva independència i el seu autoconeixement.
Els professionals de la Medicina Biològica
respecten la individualitat pròpia de cada ésser en el seu entorn i duen a
terme una tasca encaminada a procurar que cadascú es faci responsable de si
mateix en tots els aspectes, també en la curació.