Passat, present i futur de la Medicina Natural
Professionals de la Medicina Natural
Entenem per Medicina Natural, aquell art, ciència i tècnica que,
recolzada per teràpies naturals no agressives i partint de l’origen dels
desequilibris, procura el benestar físic, psíquic i emocional de l’individu en
la seva globalitat i en el seu entorn, per tal de mantenir la salut integral de
la persona, de la espècie, del planeta i de l’Univers.
Mònica Batalla
De Medicina nomès n’hi ha una; l’autèntica Medicina és aquella
que pretén assolir i mantenir la Salut de les persones a tots nivells (físic,
mental i emocional), sempre vetllant per la integritat de la persona i emprant
els mètodes i tècniques menys nocius/ves. Aquesta definició és fàcilment
identificable amb el que es coneix per Medicina Natural. La diferenciació ha
estat feta perquè la Medicina Al·lopàtica o Convencional (actualment i a
occident) s’ha anat allunyant de les bases que defineixen la Medicina.
“La medicina naturista és la part de
la medicina, de tradición hipocràtica, que utilitza els elements de la
naturalesa com l’aire, l’aigua, el Sol, la terra, les plantes (fitoteràpia),
així com una nutrició natural de base vegetariana per a prevenir, promocionar i
reparar la salut, aprofitant la “Vis Natura Medicatrix” o força de la
naturalesa humana per a la seva autocuració.”
www.medicina-naturista.net
Reflexoteràpia.
Iridologia.
Quiromassatge.
Dietètica i Nutrició.
Fitoteràpia.
Oligoteràpia.
Teràpia Ortomolecular.
Teràpia Floral
La prevenció és la base de la
Medicina Natural. Mitjançant aquesta es pretén mantenir allunyada la malaltia o
disfunció de l’organisme.
La prevenció és més que una teràpia; es
converteix en una forma de vida, en una forma d’entendre el món i
desenvolupar-se en ell.
Si hom donés la importància que es mereix a la
prevenció, no hi hauria malalts i no caldrien metges en el sentit en que
entenem avui dia aquest terme. Els metges serien guies de salut i prevenció.
Passat: La Medicina Natural és tan antiga com la humanitat. Des
de l’aparició de l’ésser humà a la terra, aquest ha fet servir remeis naturals
per guarir-se. Al llarg del temps se li ha anat donant diferents graus
d’importància fins la situació actual.
Present: Actualment, la Medicina Natural travessa un moment
crític (de canvis). D’una banda ha estat oblidada per tendències supressores de
símptomes i envaïda pel medicamentisme actual; d’altre costat, trobem un
interès general i un auge dels seguidors d’aquesta.
Futur: “Desprès de la tempesta ve la calma”; així doncs s’augura
un futur molt encoratjador per a la Medicina Natural, ja que actualment ja
s’entreveu l’expansió que està tenint. La millor i única alternativa a la
desaparició de l’espècie és la tornada a allò natural en tots els sentits i
aspectes. Una situació com la que s’ha viscut els darrers anys no
és sostenible
durant molt més temps. És així com la Medicina Natural està en consonància amb
la sostenibilitat del planeta.
El
Metge és aquell que posseeix l’art, la virtut i l’enteniment per ajudar a
assolir, restaurar i mantenir la Salut.
En
paraules de Paracelso:
"Aquell que pugui curar les malalties és metge. Ni els
emperadors, ni els papes, ni els col·legis, ni les escoles superiors poden
crear metges. Poden conferir privilegis i fer que una persona que no és metge,
aparegui com si ho fos; poden donar-li permís per a matar, però no poden
donar-li el poder de curar. El veritable metge no s’enalteix de la seva
habilitat, ni alaba les seves medicines, ni procura monopolitzar el dret
d’explorar al malalt, donat que sap que l’obra ha d’alabar al mestre i no el
mestre a l’obra. Hi ha un coneixement que es deriva de l’home, i un altre que
es deriva de Déu per mitjà de la llum de la naturalesa. Aquell que no ha
nascut per a ser metge, mai tindrà èxit.
El metge ha de ser lleial i
caritatiu. Aquell que estima a la seva pròpia butxaca, farà molt poc bé als
malalts:
la medicina
és molt més un art que una ciència. El fet de conèixer les
experiències obtingudes pels
altres és útil per a un metge; però
tot el saber dels llibres no pot fer metge a un home, a menys que ell ho sigui
per naturalesa".
Actualment però, hi ha molt intrusisme dins la
Medicina Natural, i trobem que en molts casos s’està actuant com en la Medicina
Convencional, anant a suprimir els símptomes i no a buscar les causes de les
disfuncions o malalties.
A més, cal distingir la Medicina Natural del Curanderisme i l’Esoterisme (sense
desmerèixer aquestes pràctiques), ja que molts cops es confon.