Reflexologia

Relexoteràpia

 PAGEREF _Toc47416919 \h3

Introducció a la Reflexoteràpia  PAGEREF _Toc47416925 \h3

Bases de la Reflexologia del peu. PAGEREF _Toc47416922 \h3

Història de la Reflexoteràpia. PAGEREF _Toc47416923 \h3

Objectiu de la Reflexologia. PAGEREF _Toc47416924 \h3

Aplicació de la Reflexologia del peu. PAGEREF _Toc47416926 \h3

La representació del cos en els peus. PAGEREF _Toc47416927 \h3

Reflexologia del peu    

Introducció a la Reflexoteràpia

En primer lloc, cal distingir dos tipus de teràpies ben definides que es basen en els massatges de la zona del peu:

v     La rehabilitació funcional del peu i el turmell de dolences de la pròpia zona tractada,

v     La reflexoteràpia, o aplicació de massatge en determinades parts del peu aprofitar els seus efectes reflexes sobre els diferents òrgans o parts del cos.

Aquí estudiarem aquest segon tipus de massatge que s’empra com a teràpia pel tractament de disfuncions en qualsevol part de l’organisme

La Reflexoteràpia és l’aplicació de la teoria reflexològica, i se centra senzillament en aplicar un tipus específic de massatge a la zona correcta del cos, amb el qual es provoca que l’energia del cos flueixi seguint certes rutes, connectant cada òrgan i cada glàndula amb el seu punt final o punt de pressió als peus, a les mans, o a qualsevol altra part del cos. Pot succeir que els possibles canals es trobin bloquejats i hi hagi alguna sensibilitat referent a aquests punts, això indica que el malestar o condició del cos pot estar en una altra part diferent a la zona sensible. Realitzar massatges sobre punts reflexes determinats permet destapar els canals, restaurant el flux energètic i alhora calmar qualsevol dolor i restablir qualsevol disfunció. En Reflexoteràpia no s’utilitza cap tipus de medicació, ara bé, és un tipus de teràpia que permet ser recolzada amb altres, com per exemple, dietoreràpia, fitoteràpia, oligoteràpia, helioteràpia, talasoteràpia, etc.

La reflexoteràpia s’usa en multitud de casos i és especialment efectiva calmant dolors (d’esquena, cap i queixals), en tractaments de desordres digestius, estrès, tensió, refredats, grips, asma, artritis i molts altres.

Mitjançant la reflexoteràpia, és també possible predir malalties potencials i fins i tot aplicar teràpia preventiva.

L’acció del massatge de reflexoteràpia produeix un efecte tranquil·lizant que augmenta el flux sanguini i permet obtenir un benefici global per al cos. Cal tenir en compte que quan la reflexologia no és suficient, pot tractar-se d’un cas que requereixi cirurgia.

El massatge de reflexoteràpia té en primer lloc un efecte tranquil·lizant, que relaxa els músculs i els nervis. La pressió que exerceix el dit del terapeuta sobre un punt reflex (terminació nerviosa) determinat, pot crear una sensació en qualsevol altra part del cos, indicant la connexió entre dos punts. Pot ocórrer que el dolor no es calmi immediatament, llavors cal prolongar el massatge per a poder obtenir resultats beneficiosos.

Hi ha certes condicions en les que la reflexoteràpia pot resultar inapropiada, com per exemple, en dones embarassades no convé fer massatge en les zona reflexes d’úter i gònades.

La reflexoteràpia també pot ser aplicada per un mateix per a dolors d’esquena, cap, etc. Ara bé, sempre és més efectiu i més agraït rebre un massatge de reflexoteràpia de part d’un altre expert, que aplicar-se’l un mateix. Sempre cal però vigilar de no aplicar el massatge en excés sobre un mateix punt, donat que la pell d’aquella àrea pot quedar malmesa.

A més, l’estimulació dels punts reflexes permet l’alliberació d’endorfines (similar a l’acupuntura), que són compostos químics que es produeixen en el cervell i que tenen la propietat de ser analgèsics similars a la morfina i els seus derivats. Es generen d’una substància a la glàndula pituïtària i estan relacionades amb el control del sistema endocrí (glàndules que produeixen hormones).

Bases de la Reflexologia del peu

La Reflexologia es basa en el coneixement de la localització d’una sèrie de zones, que es manipulen per a provocar que, mitjançant una reacció reflexa s’aconsegueixin restaurar les corrents energètiques limfàtiques i sanguínies i alliberar mitjançant el massatge una sèrie d’impulsos elèctrics que activen i equilibren el to dels òrgans sobre els que tenen influència.

Se centra en l’estudi de les zones reflexes que hi ha a les diferents parts del cos, dels canals pels quals flueix la energia, del funcionament de l’organisme humà i de la manera en que es produeixen les reaccions estímul-resposta en la seva aplicació.

L’organisme expulsa els seus residus a les parts més llunyanes, on el rec sanguini perd intensitat. Un bon exemple d’això són els dolors produïts per la cristal·lització de l’àcid úric de la gota; aquests es localitzen a les extremitats, sobretot al dit gruixut dels peus. És per això, que al recórrer minuciosament amb les gemes dels dits les zones reflexes dels peus, es detecten nòduls, tumefacció, granulacions, inflamacions, etc. Si es pressionen aquestes zones, el dolor és intens, això ens permet determinar un funcionament incorrecte d’algunes parts del cos, tot i que en alguns casos encara no s’ha manifestat cap símptoma.

La reflexologia ens ofereix innombrables possibilitats, ja que a més de permetre localitzar determinats trastorns orgànics ens dóna la possibilitat d’eliminar la disfunció o malaltia.

La reflexoteràpia és doncs l’aplicació pràctica de la teoria reflexològica; és la teràpia que segueix els dictats de la reflexologia.

Història de la Reflexoteràpia

La Reflexoteràpia és una tècnica de diagnòstic i tractament en la que s’estimulen certes àrees del cos (en Reflexoteràpia podal, als peus), per a obtenir respostes saludables als diferents òrgans del cos. Es calcula que aquesta tècnica té el seu origen fa 5,000 anys a la Xina i que també fou utilitzada pels antics egipcis. Va ser introduïda a la societat occidental pel Dr. William Fitzgerald, Otorrinolaringòleg a Amèrica.

Fitzgerald va definir 10 zones o canals d’energia al llarg de la superfície del cos, anomenant-los "teràpia de zones". Aquestes zones o canals eren considerades com els camins a través dels quals flueix l’energia vital de les persones. Per aquest motiu, quan s’experimenta dolor en alguna part del cos, aquest pot calmar-se aplicant pressió en una àrea de la zona reflexa corresponent a la part afectada. Aquests camins acaben a les mans i als peus. D’acord amb això, bona part de les persones que practiquen reflexologia s’han concentrat en els peus, ja que en aquests s’hi troben representades totes les terminals dels canals energètics. Malgrat això, es poden treballar els reflexes al llarg de tot el cos, fet que també esdevé força beneficiós.

Objectiu de la Reflexologia

L’objectiu de la Reflexologia és obtenir una resposta saludable dels òrgans, aparells i sistemes a l’estimulació adequada aplicada a les zones reflexes corresponents. Amb aquesta estimulació s’aconsegueix establir el balanç natural de l’energia i la funcionalitat harmònica de tot l’organisme.

Aplicació de la Reflexologia del peu

En primer lloc el pacient ha de treure’s les sabates i els mitjons o mitges i ha d’adoptar una posició còmoda. El més adequat és disposar d’una camilla o d’una butaca abatible.

La posició del pacient ha de ser còmoda, panxa enlaire i lleugerament reclinat per a que es vegin amb el terapeuta. És molt important també que el terapeuta estigui també còmode, ja que en dependrà també la qualitat del massatge; per afavorir aquesta comoditat, és aconsellable seure en un tamboret que deixi els peus del pacient a l’alçada del pit del terapeuta.

El contacte visual del pacient i el terapeuta és molt important en tant que d’aquesta manera s’afavoreix la comunicació que s’estableix entre ells.

L’ambient del lloc on es realitza ha de ser calmat i relaxant, pot ajudar-hi una música suau. És doncs necessari fixar-se en la temperatura, la humitat, el soroll, les olors, etc. del lloc en el que s’aplica el massatge.

Per començar un massatge de reflexoteràpia dels peus, es realitzen en primer lloc una sèrie de moviments rotatius suaus i manipulacions relaxants als peus per a aconseguir un estat de relaxació.

S’aconsella començar pel peu esquerre. Les tècniques de massatge són molt variades, però hi ha un mètode simple que consisteix en treballar amb el dit polze, començant pel centre de la planta del peu per passar desprès als punts reflexes que es vulguin treballar.

Es començarà incidint en els plexes solars d’ambdós peus per continuar sobre altres zones que es vulguin tractar. És convenient subjectar el peu del pacient amb el dit polze sobre la zona reflexa de plexe solar. Les manipulacions es faran combinant pressions, lliscaments i fregaments. També es pot treballar amb els dos polzes un després de l’altre.

Segons es va inspeccionant amb el massatge d’exploració, en certes zones s’apreciarà certa incomoditat en el pacient com a conseqüència a la resposta del reflex. Així és com s’identificarà quins son els òrgans afectats en la dolença. És en aquests punts on caldrà detenir-se, aplicant uns minuts més de massatge fins que gairebé desaparegui el dolor.

És evident que el valor d’aquesta teràpia rau en la memorització de les zones i sobretot en la destresa en l’aplicació del massatge, ja que les manipulacions han de ser molt precises sobre una zona concreta per a que tingui la projecció adequada i desitjada sobre l’òrgan al que es vol incidir.

El temps convenient d’aplicació d’un tractament reflexoterapèutic, està en funció de la dolença a tractar. Cal que sigui suficient però sense ser excessiu. Al principi, en les sessions inicials n’hi ha prou amb deu minuts per cada peu, i s’anirà augmentant fins a un quart d’hora.

Amb l’exploració de les zones reflexes del peu, s’obtenen dades molt valuoses sobre l’estat general de l’organisme. Però també l’aspecte dels peus ens donarà dades per saber quin és l’estat de l’organisme. Així doncs cal fixar-se en la textura de la pell, la musculatura, la coloració, la presencia de durícies, abrasions o vermellors, la temperatura, la hidratació, etc.

És bo que mentre es treballa amb un peu, l’altre estigui abrigat, però també es poden treballar ambdós peus alhora en determinades manipulacions.

És, en tot cas, el reflexoterapeuta el que determinarà en cada cas quina és la tècnica més escaient per treballar la reflexoteràpia, això sí, sempre tenint en compte la sensibilitat del pacient.

La representació del cos en els peus

LES ZONES REFLEXES A L’INTERIOR DEL PEU

4. Bufeta 5. Penis, vagina, uretra 7. Trompa de fal·lopi 8. Amígdales 28. Sacre i coxis 33. Glàndules limfàtiques, abdomen 38. Paratiroides 42. Úter (matriu) o pròstata 45. Recte, hemorroides 55. Articulació del maluc 57. Nas 54. Vertebres cervicals 64. Nervis raquidis 65. Vertebres dorsals 66. Vertebres lumbars

LES ZONES REFLEXES A L’EXTERIOR DEL PEU

LES ZONES REFLEXES DEL PEU DRET (zona plantar)

LES ZONES REFLEXES DEL PEU ESQUERRE (zona plantar)